Vuite dia

A banda dels comentaris de l,especialista en maionesa (avui ha triomfat) hem d,afegir que en aquest pais no hi ha diferencies culturals que facin sentir estrany a ningu.
M,explico, aquest mati hem anat a esmorzar a un restaurant xines tots plegats (7 en total) a les 10 del; mati. Si, si com ho veieu, a esmorzar i he de dir que no s,hi cabia, i com us podeu imaginar res de res de croissantets i pastes, si no que van passant amb uns carros plens de menjars diversos (gambes amb arros, llom amb no se que, calamars arrebossat, etc) i tot a menjar-s,ho amb els palillos (al finals podrem fer cursets de menjar amb palillos). Total que mai hauria pensat que es pugues esmorzar d,aquesta manera, i a fe de deu que hi havia una cua impressionant quan hem marxat. Suposo que aixo ja els serveix de dinar.
En acabar hem anat a donar un vol per un parc que hi ha a poc mes de 150 m de ple centre i a costat del riu Bow. Com correspon a aquest pais, es enorme, i amb esquirols negres (si, si negres, o gairebe)per tot arreu, per fer baixar l,esmorzar .
Cap a les 3 de la tarda hem anat a casa de l,Adam, el germa de l,Stefan on hem fet una barbacoa diferent, ja que van cuinant poc a poc diferents coses i es va menjant durant tota la tarda. Tamb'e han vingut uns amics de l,Stefan i hem tingut oportunitat de provar formatges i vins canadencs que tambe estan molt be.
L,Albert ha triomfat amb la maionesa, tot i que ja estavem tan plens que se l,han menjat amb pa torrat, i la garnatxa, la ratafia i el vi negre del Montsant han deixat el pais pels nuvols, de manera que tots volen venir cap aqui (un dels amics de l,Stefan es somelier, i ha trobat els vins excel.lents, o sigui que igual canviem de feina i ens muntem una empresa d,export de vins i d,altres sucs del raim...)
Val a dir que el tracte de tots els canadencs vers nosaltres ha estat excepcional, amb un tracte i una amabilitat digne de mencio. Moltes gracies a tots.

Be, senyores i senyors, aixo s,acaba perque no sabem quan podrem tornar a trobar un aparell d,aquest per fer els comentaris i penjar algunes fotografies, pero en qualsevol cas estarem en contacte d,una manera o una altra
Una abracada
Joan

Molt bones vacances a la Teresa i al Josep que ddema marxen, a la N;uria que dema les comenca i marxa a l,altra Nuria i a l,angel que el dia 16 van cap a Blanes, a la Neus felicitats perque va ser el seu sant i no la vam felicitar el mateix dia, als nostres bessons preferits perque van fer anys i els vam felicitar mes tard, a la Maria Costa perque sera el seu sant i no se on serem ,pensen amb en Santi quan veiem zip-lines que fan 90 metres de desnivell i ens imaginem que ell ja s,hi apuntaria, aqui fisfrutaries Santi! a la iaia , tieta Montserrat que per saber noticies nostres han entrat en el mon de l,internet i tots els altres per ser aqui...oh no, alla.
De veritat que us ho dic pero estic emocionada i trista de marxar de Calgary, una setmana mes i ja ens sentim plenament canadencs. Recordarem sempre aquest viatge per l,escalfor de la gent i les estones meravelloses que hem passat amb ells a part dels paisatges preciosos.. pero estem contents perque l,Stefan diu que l,any vinent vindra a veure la seva familia catalana
Carme .